Taller Masriera - Àlbum artístic de la Renaixença. Font: Carles Baguena

taller masriera

TEMPLE ROMÀ A LA DRETA DE L'EIXAMPLE

A partir dels viatges i descobriments fets pels dos germans -en Josep i en Francesc Masriera i Manovens- fills d’una saga familiar d'artistes i industrials molt influents socialment, van trobar motius d’inspiració en la Maison Carrée de Nimes, a França, per al que seria el seu temple dedicat a l’Art. També eren coneixedors de l’existència del temple romà de Barcelona, identificat des de 1830 i que ara podem veure dins de l’edifici situat al carrer Paradís número 10..

Formats a l’Escola de Belles Arts com a pintors, escriptors, industrials i orfebres, els viatges a l'estranger els van facilitar la formació en les diverses disciplines. Visitaren l'Exposició Universal de Londres de 1862, en la que es mostraren múltiples exemples de renovació en el camp de les arts industrials, derivada dels preceptes teòrics i pràctics del moviment de les Arts & Crafts per a la reforma de les arts aplicades i la renovació del món artesanal, ideat per William Morris.

El 1882, el mateix any del descobriment del temple romà de Vic, l’arquitecte i amic de la família Josep Vilaseca i Casanovas  agafa l’encàrrec dels dos germans per a dissenyar-lo i construir-lo emmarcat en el moviment cultural de la Renaixença, contemporània del Romanticisme europeu. Actualment el Taller Masriera, Temple de model pròstil i hexàstil, és considerat una obra dins del corrent Historicista.

Situat a la Dreta de l’Eixample, al carrer de Bailèn núm. 70, fins i tot Google l’assenyala com a punt de referència històric a la ciutat de Barcelona.

Imatges històriques interiors. Font: AFB i ANC

taller masriera

la història: TALLER

‘Es un edificio que honra a los que lo han construido y patentiza al mismo tiempo lo mucho que la iniciativa particular ha contribuido al embellecimiento de la ciudad nueva. Taller de pintura y museo de preciosidades artísticas, más que otra cosa parece un templo consagrado a alguna misteriosa divinidad. Seis soberbias columnas corintias, sobre las que descansan un cornisamiento y un frontón, constituyen la fachada, que tiene toda la elegancia y la majestad de los monumentos clásicos. Dos estatuas, la de Rosales y la de Fortuny, adornan la escalinata que da entrada a este magnífico edificio, cuyo interior espléndido cumple con creces lo que su imponente exterior promete. La vasta construcción, situada en la calle de Bailén, está rodeada de jardín, y no es poco el encanto que a sus deliciosas líneas presta la hiedra que trepa por paredes y columnas, cubriéndolas con un tapiz de eterna verdura.’

Aquest fragment de text és el que es va publicar el 28 d'abril de 1884 en una publicació de l'època amb motiu de la inauguració del Taller Masriera.

Els tallers dels artistes a Europa van esdevenir punts de treball, de trobada i de discussió i on, a més, s’hi recollien actes i exposicions artístiques. El més selecte a Barcelona, però, va ser el “temple taller” dels Masriera, on s’hi exposaven a l’estudi de pintura, multitud d'objectes decoratius i obres d'art de tota mena, estil i cronologia; obres de pintors contemporanis i retaules gòtics o barrocs; peces d'arqueologia clàssica i objectes provinents de l'Amèrica precolombina, Turquia, la Índia, el Marroc o el Japó; peces de ceràmica, metall, fusta, ivori o teixits.

L’edifici, que es trobava originalment rodejat de camps, va anar patint diferents obres d’adaptació i ampliació variant les seves característiques, tant d’ús, com de mesura, com d’aparença, tot conservant-se l’element principal que encara ara ens permet reconèixer-lo: la seva entrada i façana principal al carrer Bailèn constituïda per l’escalinata, la columnata, la cornisa i el frontó. També s’ha mantingut l’element que el separa del carrer, un jardí reixat sobre una base massissa que consta de tres obertures de les quals la central dona accés a l’escalinata que condueix al pòrtic de la columnata. 

A partir del 1900 en Lluís Masriera i Rosés (1872-1958), fill de Josep Masriera i Manovens, entra a la gestió del negoci familiar, que era la joieria Masriera, assumint tota la vessant creativa. Canvis de mans que tindran efectes sobre la morfología del Taller. En Lluís, com el seu pare i el seu oncle, va tenir una excel·lent educació artística, orientada sobretot a l’orfebreria i a la pintura, conduint el Taller i el negoci familiar cap a la cultura de l’Art Noveau. Les seves joies han esdevingut gairebé el paradigma icònic de la joieria modernista catalana. L’obrador de joieria de la família es traslladà al Taller del carrer Bailèn, adaptant-lo al nou ús tot modificant la sala principal i construint un nou volum en planta Baixa a la part posterior de la finca.

Pel fet d’Incrementar-se l’activitat, es va engrandir el Taller. Van comprar una parcel·la adjacent a la part posterior i el 1913 hi van construir una edificació senzilla signada per l’arquitecte Jeroni Martorell amb una aparença industrial, de planta rectangular i d’un sol nivell. També es van construir dos nous volums als laterals del Taller original, de planta baixa i pis, perdent així la seva característica d’edifici exempt. Eren tots nous espais de treball.

taller masriera

la història II: TEATRE

A partir dels anys 20 el principal interès artístic d’en Lluís Masriera i Rosés va anar virant cap a les arts escèniques. Sembla que la causa desencadenant de la seva intensa dedicació al teatre va ser la seva filla que feia d’actriu amateur. Lluís Masriera va crear la companyia El Belluguet, va escriure i adaptar textos teatrals per a representar-los, elaborà escenografies i dirigí muntatges. El Taller era la seu de la Companyia que també acollí altres companyies i altres esdeveniments culturals com lectures poètiques i tertúlies teatrals. Lluís Masriera i Rosés edità també revistes dedicades a la promoció del teatre aficionat i de la Companyia Belluguets i participà activament en la creació de La Federació Catalana de Societats de Teatre Amateur al 1932, juntament amb Apel·les Mestres i Josep Maria Folch i Torres.

La reforma feta l’any 1932, amb projecte de Joan Masriera i Campins, arquitecte i fill de Lluis, convertí l’edifici en sala de teatre: el Teatre Studium. Va ser una reforma important i abastà diferents elements estructurals. Els annexos laterals van ser substituïts per altres, buscant integrant-se amb el Taller inicial, respectant l’alineació de façana, coberta i cornises. El Teatre Studium estava acabat al gener de 1933, tenia una aforament d’unes 400 persones i la seva maqueta fou premiada a l'Exposició d'Arts Decoratives de París de 1925 i a l'International Theater Exposition de Nova York de 1926. En al nova seu, la companyia Belluguet es convertí en un referent del teatre amateur de gran qualitat, tradicional i avantguardista alhora. La seva configuració inicial és el principal espai dels que ha arribat als nostres dies.

Alguns espectacles que s’hi dugueren a terme, amb escenografia de Masriera, van tenir crítiques especialment elogioses com les de la companyia La Barraca o com la primera lectura de l’obra “Doña Rosita la soltera” o “El lenguaje de las flores”- de Federico García Lorca- de la mà del mateix autor, el 1935. En esclatar la Guerra Civil, la Generalitat va confiscar l'edifici i la Guerra Civil Espanyola va aturar-ne l’activitat, fent que desaparegués la companyia Belluguet. El 1940 es van reprendre la funció teatral, però sense gaire esma, fins als anys 50 quan la propietat el va cedir a una entitat religiosa.

taller masriera
avuí en dia

El Taller Masriera és, en aquests moments, propietat de la Fundació Pere Relats. Una entitat que va iniciar el seu recorregut al Poblenou i que al 1974 va obrir la primera residència per a avis i àvies del barri Des d’aleshores, segueix amb aquesta activitat  d'atenció a les persones grans i les que estan soles.

 

Actualment l’edifici està en bon estat, però porta 10 anys tancat perquè no troba sortida a la disjuntiva de la seva catalogació patrimonial versus la impossibilitat d’acollir una residencia de gent gran i de les dificultats i expectatives econòmiques que genera la seva possible transformació. 

 

Per la seva tipologia edificatòria, els espais que conserva  i pel seu valor històric i patrimonial, aquest edifici té vocació d’equipament públic i corre el perill de deteriorar-se pel fet d’estar sense ús. 

Fotografies de l'AVVDE

Casal de joves

La Derixa

  • Facebook - Black Circle
  • Twitter - Black Circle
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now